diumenge, 6 de juny del 2010

Tavascan

La Morena:


Aigües amunt observem al vessant est un pegot de materials blanquinosos que contrasten amb el color fosc del substrat pissarrós.


Restes morèniques transportades al llarg de la vall per una llengua glacial.




La preséncia de blocs de granit en aquest materials afavoreixen la interpretació de l'origen galcial, ja que forçosament han de provenir de la capçalera de la vall Cardós, que és on es troba el granit.


Funicular:


Fecsa ho va muntar als anys 60 per transportar materials per a la construcció del hidroelèctric de Tavascan.




dimarts, 1 de juny del 2010

Pedres, Roques ... (xD)






Tareteres: Al darrera del pobla de Lladorre fore un bon exemple de tartera. Abix de tot hi ha els rocs grans que s'han anat caient. Són afavorits per la descontinuïtat en la roca, com el clivetge , que facilita l'isolament dels blocs, i per la gelifracció.






Gresos i Quarsites:Els darrers km de la pista de Certascan ens permeten observar característiques de la successió cambroordoviciana, ja que esta subvertical i la pista la va tallan gairebé perpendicularment. Dibuixen un plec acompanyat de plecs menors.




Estalactites de gel que creixen des de les esquerdes de la roca, fet que suggereix que els gressos són permeables per fracturació i, per tant, poden constituir un bon aqüífer.




Granit:Estany de Romedo de Baix, les roques moltonades han estat modelades oek fragment de gel.Es troben arribat a l'estany de Romedo de baix, on ek rocam pissarrós és extremadament polit i arrodonit.




Ratlles a les pedres:el camí de Certascan hi ha quarsites dures, ratllades de banda i banda orígen diferent de la pissarra . Estries glacials produïdes pel fragment dels blocs de roca que baixaven immersos dins la massa de gel de la glacera.

EL Ventall

En aques ventall al·luvial ja no te les caracteristiques que tenia fa centenars d'anys endarrera, es podria considerar fòssil.

Si no fos així els poble d'Arròs no existiria.

Els ventalls poden ser perillosos quan es donen fortes plujes a les capçaleres.

La capçalera d'aquesta asolellada vall costitueix la conca de recepció del torrent d'Esterri, la qual té una forma còncava en semicirc ja que s'hi ha produït una erosió important. La part baixa de la vall mostra una morfologia convexa, en semicorn i ventall, perquè és on s'ha disposat la major part dels materials erosionats de la part alta, és el con de dejecció.